http://www.directe.cat/punt-de-mira/coscubiela-fitxatge-estrella-de-joan-saura-per-icv-9109
Clar, es veia venir que aquest home buscava alguna cosa semblant.
Ara no sóc capaç de precisar on va ser ni quan, però en una manifestació, no sé ben bé per quina cosa (les inconcrecions són fruit de la memòria social), en Coscubiela va fer el següent:
Un/una periodista anava per prendre declaracions de les persones de l'encapçalament de la manifestació a la qual em refereixo, va anar atansant el micro als que aguantaven la pancarta (sempre els mateixos, com és lògic), i en el moment d'arribar a aquest "sindicalista", hi va haver una persona que es va posar una mica pel mig, tapant-li una part del cos, o potser de la cara i, el que va fer, sense cap mena de mirament, va ser apartar aquella persona amb un cop de colze i es va atansar ell mateix el micro a la boca. Va ser lamentable i al·lucinant i, va deixar clar el que alguns ja sabíem, que aquest personatge frisa per veure's als mitjans.
No tinc idea de com devia ser quan treballava, però els que coneixem el sindicalisme actual ens esgarrifem amb el que, aquests personatges, arriben a fer i a ser.
Una bona part dels sindicalistes que jo conec i, molt especialment que pertanyen a sindicats brutalment grans com CCOO o bé UGT, fan el que sigui necessari i repeteixo, el que sigui necessari, per a no perdre mai el lloc, per a afavorir tant com poden el patró i per a intentar fer pensar els seus afiliats que en ells està la salvació.
I quedi clar que jo he vist coses flipants. També he vist persones honrades que pertanyien a les mateixes organitzacions, però honestament, moltes menys; moltissímes menys...
Són la vergonya de la gent que entre el XIX i el XX van perdre-ho tot per defensar els drets dels treballadors/es.
Ara no sóc capaç de precisar on va ser ni quan, però en una manifestació, no sé ben bé per quina cosa (les inconcrecions són fruit de la memòria social), en Coscubiela va fer el següent:
Un/una periodista anava per prendre declaracions de les persones de l'encapçalament de la manifestació a la qual em refereixo, va anar atansant el micro als que aguantaven la pancarta (sempre els mateixos, com és lògic), i en el moment d'arribar a aquest "sindicalista", hi va haver una persona que es va posar una mica pel mig, tapant-li una part del cos, o potser de la cara i, el que va fer, sense cap mena de mirament, va ser apartar aquella persona amb un cop de colze i es va atansar ell mateix el micro a la boca. Va ser lamentable i al·lucinant i, va deixar clar el que alguns ja sabíem, que aquest personatge frisa per veure's als mitjans.
No tinc idea de com devia ser quan treballava, però els que coneixem el sindicalisme actual ens esgarrifem amb el que, aquests personatges, arriben a fer i a ser.
Una bona part dels sindicalistes que jo conec i, molt especialment que pertanyen a sindicats brutalment grans com CCOO o bé UGT, fan el que sigui necessari i repeteixo, el que sigui necessari, per a no perdre mai el lloc, per a afavorir tant com poden el patró i per a intentar fer pensar els seus afiliats que en ells està la salvació.
I quedi clar que jo he vist coses flipants. També he vist persones honrades que pertanyien a les mateixes organitzacions, però honestament, moltes menys; moltissímes menys...
Són la vergonya de la gent que entre el XIX i el XX van perdre-ho tot per defensar els drets dels treballadors/es.
