M'han passat això

amb el títol "Així et veu Espanya. Digues Prou!" i no m'ho podia creure:

Sé que és tirar d'un recurs fàcil pels que som independentistes i que això deu ser fruit de ments malaltes que no tenen res més per a fer que exportar el seu odi i les seves frustracions, però, tot i així, és fort. És fort de collons!

Joan Francesc Mira en la seva secció a la revista El Temps

Els articles d'un erudit sempre són deliciosos, a banda que puguin ser esplèndids, lúcids, entretinguts i com sigui que se'ls vulgui adjectivar.
En el número 1292 de la revista El Temps, a la secció d'opinió anomenada "El temps que corre", pàgina 98, i que va a càrrec del professor Joan Francesc Mira, un altre assaig que pot presumir d'expressar els pensaments de molts de nosaltres i del qual enganxo un extracte minúscul que pot consultar-se al web de la revista que linko al títol.
Afortunadament pot gaudir-se l'article sencer a la versió en paper que no crec que costi gaire de trobar, ni que sigui demanant-la a l'editorial.

"Sobre pintors i museus
“Aquest art contemporani és compost d’una minoria de productes de consistència indubtable i d’unes infinites banalitats insubstancials: la diferència és que, ara, la insubstancialitat ocupa gairebé tot l’escenari, omple museus, consumeix una proporció desmesurada de diners públics, i així l’estafa massiva va entretenint el personal” Sic.

I el que és més preocupant, sota el meu humil punt de vista, és la quantitat de persones que veuen el mateix que veig jo i que veuen molts altres, que pretenen fer-nos creure que veuen el mateix que veuen aquells qui mouen tots aquests interessos estètics. Tal vegada podríem fer un esforç i intentar de veure-hi, també.

Qui és que diu que la fe no existeix?

He fet referència als estudis

en algun moment dels meus dos posts anteriors.
Igual és que tinc algun trauma amb això, que podria molt ben ser, però que quedi clar que tinc estudis universitaris, ara que, igual de clar ha de quedar que la gent que no els té no és menys ni es mereix menys i cap PATERNALISTA m'arribarà a convèncer mai del contrari.
La societat ha d'estar compensada. Hi ha qui no sap posar un cargol ni cambiar una bombeta fosa i hi ha qui no sap treballar una fórmula química i no passa absolutament res. El que no vol pas dir, de cap de les maneres, que l'un no pugui aprendre el que l'altre sap i esdevenir competent.

Què els passa als professors universitaris?

Fent una cerca al voltant d'una altra cosa del meu interès, m'he trobat amb una entrevista al professor de filosofia de la Universitat de Girona, Josep Maria Terricabras al bloc de l'Anna Simó:

http://blocs.esquerra.cat/simo/bloc/lectura-recomanada-entrevista-a-josep-maria-terricabras-a-lesquerra-nacional-130.

N'enganxo un fragment que m'ha cridat especialment l'atenció i després n'exposo els motius:

(...) Què en pensa de Bolonya?

És molt complex. Es deia que s’havien d’homogeneïtzar títols i es volia un espai europeu d’estudis superiors. I accentuar alguns aspectes de la participació de l’alumnat. Però s’ha fet fatal, ja fa més de 10 anys del document Bolonya. I des
d’Espanya no han deixat de discutir que si tomba que si gira, un procés administratiu ridícul i cansat. Aquí preval el model centralista napoleònic o prenapoleònic. Jo sóc exalumne de Cambridge i vaig pensar, de seguida, en què farien a Cambridge. I res, perquè ja ho fan molt bé. L’agilitat mental del sistema britànic és espectacular i històrica. Ara, tampoc no ens hi podem comparar ben bé. Perquè si jo dic que a la Universitat només hi poden venir alumnes que tinguin mitjana de 9 o de 10 és clar que gairebé mai no tindré fracàs escolar. Però tampoc comparteix la campanya antiBolonya.
És que dir que una classe magistral és horrorosa em sembla increïble. Hi ha coses molt mal enteses. Una Universitat pública és aquella on s’hi pot accedir sense discriminació, sobretot econòmica. La Universitat és caríssima i els diners han de sortir d’algun lloc, sempre que la procedència sigui honesta. A mi em sorprèn que els estudiants diguin que la Universitat es privatitza perquè no els permetrà treballar i estudiar. Sisplau, això és de segle XIX! En el segle XXI, la gràcia és que l’estudiant no hagi de compatibilitzar treball i estudi. Perquè disposi d’una beca que li permeti dedicar quatre anys de la seva vida, a pensar i formar-se. I a acabar els estudis en un temps raonable. Però no em poden insistir amb treballar i estudiar. És erroni i populista.(...) Sic.

Es veu que al professor Terricabras, al qual admiro, no se li pot insistir amb treballar i estudiar, per què, segons ell, és erroni i populista.
Home, probablement ho és des del punt de vista d'algú que no hagi d'estudiar i alhora mantenir la seva família, o bé des del punt de vista d'aquell que ha de pagar-se els estudis per què a casa no els hi poden costejar (no hauríem d'oblidar que quan se sol.licita una beca, se solen haver d'avançar els diners i no tothom pot fer-ho); o bé per què no, des del punt de vista d'aquell que no entra en els marges per què algú que té uns pares amb uns sous força dignes i un patrimoni respectable que saben com enredar el sistema fan passar el nen/a per davant dels que no tenen ni mitjans ni consell i que es queden fora de les llistes (no hauríem d'oblidar, tanmateix, que hi ha un número determinat de beques).
Imagino, per bé que no ho he volgut contemplar fins ara, que el professor Terricabras no ha dit pas això que ha dit emparat en la proximitat ideològica amb el Conseller Huguet, que serà per sempre més el Conseller Bolonya. Imagino tanmateix, que Bolonya bé ha de trobar cobertura ideològica, ni que sigui, aconseguida amb cops de bastó, entre els que, en principi, li haurien de ser contraris. El que em porta a imaginar, al cap i a la fi, que en el fons, hom no és res més que el que és. Qui s'hagi format a Cambrigde bé haurà arreplegat alguna pàtina classista (tant de bó m'hi hagués format jo a Cambrigde, que quedi clar) si és que en el seu profund hi bategava aquesta essència.
El que em porta a imaginar TINC IMAGINACIÓ, QUÈ HI FAREM?, que el que calen són mecànics/ques de cotxes, perruquers/eres, caixers/eres de supermercat, els superbenpagats i moltsocialmentconsiderats assistents/es a la gent gran i un llarg etcètera que no té gaire res a veure amb l'Universitat, ni pública ni privada.
No sé què ens hem arribat a pensar, en aquesta societat d'avui dia, on tothom pot creure's amb el dret de prosperar a còpia de voluntat pròpia i de recursos compartits. Potser hauríem de tornar les coses allà on eren al segle XIX. Potser aquella era una societat més racional. Ara mateix, però, no recordo ben bé si els no il.lustrats pagaven impostos en aquella època? Ui si, quin, com deia el meu pare "fallo garrafal", els desgraciats han pagat sempre els impostos amb els quals els rics han construït els seus temples...
Bé, en qualsevol cas, sempre tindrè meridianament clar que el professor Terricabras és un excel.lent sofista que m'ha ensenyat molt i molt al llarg de la meva vida.
Per cert, enllaço el seu bloc. Imagino que aquesta entrevista que si es pot consultar com a entrada en el bloc de l'Anna Simó, en el web del professor Terricabras, potser és de pagament, tot i que no ho sé per què ja que no hi tinc subscripció feta, no ho he sabut trobar en el cercador que és de franc.

http://www.terricabras-filosofia.cat/cat/

Creus de Sant Jordi de SALDO

Que diu la premsa que la Generalitat de Catalunya ha concedit la Creu de Sant Jordi a:

(...)" 27 personalitats i 15 entitats que han destacat pels serveis prestats a Catalunya en la defensa de la seva identitat en el pla cívic i cultural." (...) Sic.

La polèmica està servida.
Quin poc nivell cultural i d'abstracció arribem a tenir aquells que no veiem per enlloc la contribució a la defensa de la identitat, en el pla cívic i cultural, de Catalunya de persones com l'escriptora Ana María Matute (nascuda a Barcelona, això si) que, tot i ser una de les escriptores espanyoles que poden haver-me agradat en algun moment de la vida, no fotem!, no ha fet cap contribució a la identitat de Catalunya i si que la ha fet a la identitat d'Espanya, no debades és acadèmica de la llengua espanyola (lletra K).
Hom pot adduir a aquest meu comentari que no té relació que la Sra. sigui acadèmica de la llengua castellana i que, al mateix temps, pugui haver col.laborat a la defensa de la identitat cívicocultural de Catalunya. És cert, podria no tenir res a veure però hi té.
He estat fent cerques per Internet sobre Ana María Matute i, llevat que va néixer a Barcelona de pare català, i que ha guanyat diversos premis literaris (gairebé tots ells en època franquista, amb la qual cosa no vull dir que el seu pensament sigui de dretes, només faig esment de l'època), alguns d'ells a Catalunya en espanyol, la Sra. Matute, no té un currículum que pugui suggerir cap defensa de la nostra identitat, de cap mena.

Què dir del gran Joan Coscubiela (també nascut a Barcelona)!
Personalment, no hi tinc res en contra, tret d'una sortida de tó que va protagonitzar en una mani (ara no recordo ja ben bé en quina. S'ha de disculpar la meva falta de memòria, però és que des que som socialistes, a mani per setmana per demostrar que som demòcrates...) en la qual anava de cap de cartell amb altres personatges "significats" del món de l'espectacle polític del nostre país i va fotre una empenta a la persona que en aquell moment parlava amb la reportera per tal de posar-se ell davant del micro. Va ser una mica lamentable, però va poder ser, perfectament un error, un cop de calor, una baixada de tensió o qualsevol altre imprevist semblant.
Ah! Me n'oblidava, si. També tinc una altra cosa a dir.
Sempre m'ha agradat veure com els comunistes CCOO, tenen una tendència natural a donar suport al qui mana en aquell moment i en aquella oportunitat, en aquest país i en tots, que quedi clar. En Coscubiela, tot i ser secretari general de CCOO a Catalunya, no ha dubtat mai a donar suport al president Zapatero. En la línia d'ICV, si fa no fa. I és que som humans, home, som humans...
La veritat és que si analitzem el govern que hem de patir a Catalunya en aquest moment de la història, que sens dubte, serà qui ens jutjarà a tots plegats, i sense necessitat de gratar gaire, (sense tenir estudis es pot i tot) pot comprovar-se que d'acord amb la tendència clarament apreciable, vés a saber, potser l'any vinent li donen la Creu de Sant Jordi a Loquillo (un artista pro-feixista que va néixer a Barcelona), i potser li concedeixen també i a títol pòstum a l'Emperador August (que no va néixer a Barcelona però que va viure una temporadeta a la Tarraco romana del 25 al 26 aC).
Què, que no? Esperem que s'acabin tots els que van néixer a Barcelona i poden ser sospitosos de ser socialmolones!

PD: Per cert, hi ha alguns enllaços relacionats amb el Sr. Coscubiela que no funcionen avui, començant pel seu bloc: http://www.joancoscubiela.cat/, manteniment, suposo.

Haurem de qüestionar-nos algunes coses.

El dia 27 de gener vaig fer una entrada, la immediatament anterior a aquesta, en aquest mateix bloc que es referia al "poc" filtratge que havia patit una notícia de to nacionalista per part del diari La Vanguardia.
Tots sabem, d'una manera més o menys explícita, que el professor Junqueras és independentista i proper a les tesis d'Esquerra Republicana de Catalunya. Tots sabem també, que el professor Junqueras ha estat el director del diari digital directe.cat. des de la seva creació, em penso. Fins aquí està tot força clar.
El dia 28 al directe.cat i en la secció "Punt de Mira" apareixia el següent article que linko en el títol i que reprodueixo literalment:

LA VANGUARDIA PASSA D'ORIOL JUNQUERAS

"Aquests dies, la premsa política, i la no tan política, han anat cobrint progressivament les diferents propostes que cada partit polític vol presentar o ha presentat com a candidat a les properes eleccions al Parlament Europeu que se celebraran el juny. Primer va ser notícia que el professor universitari d'economia Ramon Tremosa seria el candidat de Convergència a Europa en substitució d'Ignasi Guardans. També va ser notícia quan es va anunciar que Raül Romeva repetiria com a candidat per Iniciativa. I fins i tot s'han fet notícies sobre la possible tria de Salvador Sedó com a candidat per Unió.

La premsa catalana va tan plena d'Europa, que fins i tot sembla que ja ningú es recordi del finançament català, que ha estat un tema recurrent durant setmanes.

Tot i així, la capçalera estrella del Grupo Godó, La Vanguardia, ha cregut que l'anunci oficial d'aquest dilluns per part d'Esquerra on s'anunciava l'historiador Oriol Junqueras com a candidat pel partit en els propers comicis europeus no és un tema prou important com per fer-ne una notícia amb ànima pròpia. Així doncs, en l'edició d'ahir dimarts, mentre tots els diaris publicaven l'anunci de manera destacada, La Vanguardia només va comentar la notícia en l'interior d'un article titulat 'Tremosa se cita con Guardans', com si la nominació d'Oriol Junqueras fos una simple anècdota sense més valor, que no mereixia més rellevància que la que li han atorgat.

Anem-nos preparant, perquè algunes veus ja anuncien que des de dalt de tot del gran edifici de Francesc Macià, on seuen els màxims responsables del Grupo Godó, ja s'ha decidit que el tracte que rebrà el candidat d'Esquerra serà obviat i menystingut amb la intenció de no donar cap mena de publicitat a Oriol Junqueras. La jugada es faria en detriment del candidat de Convergència, Ramon Tremosa, malgrat les bofetades que aquest candidat rep a diari des d'aquest mateix diari.

Aquí podeu veure l'article en qüestió, on només es parla de l'anunci oficial d'Esquerra al sots-títol i ja a dins del text, cap al final, a la tercera columna. Un fet poc important, sens dubte...

Que ens serveixi aquest exemple per qüestionar-nos realment si volem una versió de La Vanguardia en català, que maltracti els catalans d'aquesta manera, esbiaixant i distorsionant la realitat d'aquesta manera tan poc elegant."

El que vull dir és que em sembla una vergonya que un mitjà que pretén ser una alternativa als mitjans intoxicadors faci servir els mateixos trucs de màgia barata que acaben per donar-los rèdits entre els menys informats i els més irascibles.
Aquesta és la manera de fer de mitjans amb una profussa cultura de la aculturació i de l'engany.
Vaig demanar una rectificació a la direcció del mitjà que no s'ha produit (com a mínim jo no en tinc constància), per tant em queden dues alternatives:

1- Pensar que ha estat fruit d'un malentès, d'una escalfada d'algú per motius que se'ns escapen al comú dels lectors amb el diari rival o bé una badada imperdonable que, en qualsevol cas no ha de dur a l'adoctrinament.
2- Pensar que al directe.cat ja els importa un ràve el que s'ha de fer i com s'ha de fer i s'han passat al bàndol dels acrítics i aètics i, si fos així, que els bombin.

Per la qual cosa no em queda cap més remei que treure'ls de la provisionalitat de la meva llista.

Què li passa a la Vanguardia?

Encara no me'n se avenir d'aquest titular:

"Junqueras constata que España frena la presencia de Catalunya en Europa"

http://www.lavanguardia.es/politica/noticias/20090127/53627785535/junqueras-constata-que-espana-frena-la-presencia-de-catalunya-en-europa.html

Coi, serà veritat que el diari s'està tornant pancatalanista????????

Anem endavant!

Tots aquells que no hi podrem ser físicament, hi serem d'alguna manera o altra.
Gràcies a tots els que ho han fet possible.




Deu mil a Brusel·les per l'autodeterminació

Aquest és el quid de la qüestió

Segons que informa Vilaweb, a la Sony de Viladecavalls està passant això:

"Sony ofereix dos anys de continuïtat a Viladecavalls a canvi de treballar més sense augmentar el sou"

http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=3444149

Així doncs, hi ha recessió o no hi ha recessió?
That's the question...