dilluns, 17 de novembre del 2008

He fet una entrada de pena

La entrada anterior a aquesta és una entrada penosa. No pel contingut, que em mola que t'hi cagues, més aviat per la forma i les formes, que estan treballades amb el puto cul.
En el meu descàrrec haig de dir que passades les nou del vespre acostumo a no servir ni per morir-me (que també deu requerir cert esforç) i que, què collons! tanta correcció per a què merda! si al final això és un ball d'estúpids on el més il.lustrat encara diria "unga, unga" en un dia coherent.
Potser a partir d'ara em dedico a escriure sense vel.leïtats pompeianes o fabrianes (ve d'en Pompeu Fabra pels ignorants).
He descobert, que m'ho passo millor tirant tal com raja i, he descobert també que la humilitat és una grandíssima virtut, no tant en un sentit judeocristià (aquest megamix mola molt i molt, a les universitats se sent fins i tot als wàters), sinó en un sentit més planer i mundà.
Tant que criticava jo els xaxipirulis i estava fent el mateix!! OOOOOH MAI GOT.
Com diuen els americans, que de sortir del no res en saben un pou, be yourself!! i la resta a prendre pel puto cul o com deia mon pare, un bon xaval amb molta mala sort, A TUMAR PEL CUL!!