Contes

Aquesta nit, hem anat a sentir contar contes. Ha estat una experiència molt bonica, ni mística ni exòtica, bonica.
Una bona amiga hi ha actuat per cloure l'acte. Ha explicat un conte de Pere Calders, un dels nostres escriptors més retrobats al llarg de la transició bastarda que vàrem tenir i, per desgràcia, un dels que menys es llegeixen hores d'ara, que hem passat a un supersimpatisme cancerigen que dona veu als fills dels "herois" d'aquella transició, hi insisteixo, bastarda, que en el seu conjunt tenen molt poc ofici i menys genialitat.
Ho ha fet molt bé. I ara diré com diuen els pares dels seus fills: "no és per què sigui una bona amiga", no, o potser si, la qüestió és què ho ha fet molt bé. S'ho ha currat, hi ha posat moltes ganes i l'ofici que ha aprés; s'hi ha deixat l'estomac; ho ha viscut i n'hem gaudit. He sentit l'orgull que se sent quan algú molt proper se supera, i això és emocionant.
De la colla de contistes que s'hi han aplegat, en guardarem memòria de dos i d'una altre, que no és l'amiga sinó una altra que deu estar avesada a contar contes als infants de tant com ha demostrat que en sabia, però ho ha fet en aquell to en el que els nens es mostren receptius a les històries. Bona també.
Per descomptat, guardarem memòria de l'amiga, de com conta contes (en aquest cas un bon compte), i de la seva essència, sempre tan present en ella, com en les bones persones, que al cap de vall és el que ella és. Això, permeteu-me, és molt difícil de trobar en la gent, perquè tothom és molt bo dintre d'ell mateix, potser la millor persona que un coneix és un mateix, vull dir, però això, s'entén que és fruit de la por i d'un sentit crític minúscul. La amiga, però, és una bona persona, i se li veu.
En qualsevol cas, si no s'ha viscut l'experiència de veure i sentir contes sent adult contats per un altre adult, s'hauria de viure, s'hauria de sentir perquè és molt interessant.
Sols s'ha de tenir la ment oberta, clar que entenc que això costa...