dissabte, 14 de juny del 2008

Articulistes

Avui, tot passejant per la meva ciutat, m'he creuat amb un personatge que havia llegit alguna vegada ja que es dedica (no sé pas si té cap altra feina, suposo que si) a escriure en una publicació setmanal, també té un bloc que pel meu gust és infecte i evidentment no el publicitaré. L'he conegut per la foto, una d'aquelles tipus carnet que diuen poc però que alguna cosa diuen.
L'he llegit en unes quantes ocasions, no perquè en tingui l'obligació, sinó perquè, de vegades, vull informar-me de quins són els punts de vista de les persones que aboquen opinions en mitjans que la gent consumeix.
La publicació en qüestió, és un pamflet que a còpia d'anys s'ha fet un lloc en el mercat local per raó, purament, d'oportunitat. Com que és dificultós donar detalls sense donar noms (que per altra banda és una cosa que no faré), sols diré que aquesta publicació és un exponent clar de què es pot aconseguir a còpia d'insistència i de recursos, especialment polítics.
En qualsevol cas, aquest articulista d'opinió al que em referia al començament, va en la línia d'aquesta publicació. És provocador, espanyolista al nostre país, pseudo lliberal i anti tot el que tingui sentit comú i, el que em sembla més impresentable, és un busca bregues tendenciós i poso un exemple: si s'esdevé que hi pugui haver una manifestació pro drets de les dones que volen avortar lliurement, ell mirarà de posicionar-se ben a prop dels corrents socials més immobilistes. Un altre: si fos el cas que el rei d'un país volgués abdicar i deixar que el poble proclamés la república, ell retornaria a Felip V i reivindicaria la figura del rei com a representant del seu poble. I encara un altre: si en un poble es declarés la república ell seria el seu més gran defensor.
El que vull dir, és el que ja he dit; que a aquest Sr. li passa com a molts altres Srs. i Sres., s'han adonat que no és més llest el qui més coneixements té, si no el qui més oportunisme pot manegar.
L'he reconegut de seguida de veure'l, però m'ha cridat l'atenció que ens hem encreuat les mirades en un pas de vianants (cosa molt freqüent, per altra banda), i s'ha fet el xulo, una mica rollo, "sap qui sóc, sóc important".
Recordo que he pensat: "mira, tal..." i tot seguit: "què baixet, sembla acomplexat".