dilluns, 30 de juny del 2008

Monogràfic de la setmana/es

Bé, finalment ha passat.
Deu fer ja ben be dues o tres hores que han guanyat la copa aquesta i, el cel vallesà encara espurneja.
Arribes a preguntar-te si això té solució i, el més trist és que pots donar-te resposta. Darrerament, vull dir en els darrers deu o quinze anys, la meva auto-resposta és gairebé sempre la mateixa, encara que tinc dies en els quals (com algunes persones amb malalties mentals) pateixo algun brot d'optimisme, però no m'espanta, perquè la realitat em torna amb tota la seva força a aquesta nostra Cisjordània europea.
Si pogués tirar de la meva meitat espanyola (que no puc), podria alegrar-me'n. Al cap i a la fi, la selecció espanyola hauria de venir a ser això, la selecció d'un país com un altre qualsevol; com hauria de ser el meu, un país com un altre qualsevol, no pas un territori colonitzat després de tres segles i, el que m'espanta més, que cada dia que passa ho està més, d'emmerdat en aquest fang de la colonització.
Com que la gent que coneixem la història sabem que això només té dos finals possibles, tenim meridianament clar, que o bé s'acaba de bon rotllo i amb moltes concessions, en plan "Commonwealth" o mal s'acaba amb un ball de bastons en el que tothom rebrà. En qualsevol dels dos casos, tenim una mala peça al teler, i tant que si...