Fent una cerca al voltant d'una altra cosa del meu interès, m'he trobat amb una entrevista al professor de filosofia de la Universitat de Girona, Josep Maria Terricabras al bloc de l'Anna Simó:
http://blocs.esquerra.cat/simo/bloc/lectura-recomanada-entrevista-a-josep-maria-terricabras-a-lesquerra-nacional-130.
N'enganxo un fragment que m'ha cridat especialment l'atenció i després n'exposo els motius:
(...) Què en pensa de Bolonya?
És molt complex. Es deia que s’havien d’homogeneïtzar títols i es volia un espai europeu d’estudis superiors. I accentuar alguns aspectes de la participació de l’alumnat. Però s’ha fet fatal, ja fa més de 10 anys del document Bolonya. I des
d’Espanya no han deixat de discutir que si tomba que si gira, un procés administratiu ridícul i cansat. Aquí preval el model centralista napoleònic o prenapoleònic. Jo sóc exalumne de Cambridge i vaig pensar, de seguida, en què farien a Cambridge. I res, perquè ja ho fan molt bé. L’agilitat mental del sistema britànic és espectacular i històrica. Ara, tampoc no ens hi podem comparar ben bé. Perquè si jo dic que a la Universitat només hi poden venir alumnes que tinguin mitjana de 9 o de 10 és clar que gairebé mai no tindré fracàs escolar. Però tampoc comparteix la campanya antiBolonya.
És que dir que una classe magistral és horrorosa em sembla increïble. Hi ha coses molt mal enteses. Una Universitat pública és aquella on s’hi pot accedir sense discriminació, sobretot econòmica. La Universitat és caríssima i els diners han de sortir d’algun lloc, sempre que la procedència sigui honesta. A mi em sorprèn que els estudiants diguin que la Universitat es privatitza perquè no els permetrà treballar i estudiar. Sisplau, això és de segle XIX! En el segle XXI, la gràcia és que l’estudiant no hagi de compatibilitzar treball i estudi. Perquè disposi d’una beca que li permeti dedicar quatre anys de la seva vida, a pensar i formar-se. I a acabar els estudis en un temps raonable. Però no em poden insistir amb treballar i estudiar. És erroni i populista.(...) Sic.
Es veu que al professor Terricabras, al qual admiro, no se li pot insistir amb treballar i estudiar, per què, segons ell, és erroni i populista.
Home, probablement ho és des del punt de vista d'algú que no hagi d'estudiar i alhora mantenir la seva família, o bé des del punt de vista d'aquell que ha de pagar-se els estudis per què a casa no els hi poden costejar (no hauríem d'oblidar que quan se sol.licita una beca, se solen haver d'avançar els diners i no tothom pot fer-ho); o bé per què no, des del punt de vista d'aquell que no entra en els marges per què algú que té uns pares amb uns sous força dignes i un patrimoni respectable que saben com enredar el sistema fan passar el nen/a per davant dels que no tenen ni mitjans ni consell i que es queden fora de les llistes (no hauríem d'oblidar, tanmateix, que hi ha un número determinat de beques).
Imagino, per bé que no ho he volgut contemplar fins ara, que el professor Terricabras no ha dit pas això que ha dit emparat en la proximitat ideològica amb el Conseller Huguet, que serà per sempre més el Conseller Bolonya. Imagino tanmateix, que Bolonya bé ha de trobar cobertura ideològica, ni que sigui, aconseguida amb cops de bastó, entre els que, en principi, li haurien de ser contraris. El que em porta a imaginar, al cap i a la fi, que en el fons, hom no és res més que el que és. Qui s'hagi format a Cambrigde bé haurà arreplegat alguna pàtina classista (tant de bó m'hi hagués format jo a Cambrigde, que quedi clar) si és que en el seu profund hi bategava aquesta essència.
El que em porta a imaginar TINC IMAGINACIÓ, QUÈ HI FAREM?, que el que calen són mecànics/ques de cotxes, perruquers/eres, caixers/eres de supermercat, els superbenpagats i moltsocialmentconsiderats assistents/es a la gent gran i un llarg etcètera que no té gaire res a veure amb l'Universitat, ni pública ni privada.
No sé què ens hem arribat a pensar, en aquesta societat d'avui dia, on tothom pot creure's amb el dret de prosperar a còpia de voluntat pròpia i de recursos compartits. Potser hauríem de tornar les coses allà on eren al segle XIX. Potser aquella era una societat més racional. Ara mateix, però, no recordo ben bé si els no il.lustrats pagaven impostos en aquella època? Ui si, quin, com deia el meu pare "fallo garrafal", els desgraciats han pagat sempre els impostos amb els quals els rics han construït els seus temples...
Bé, en qualsevol cas, sempre tindrè meridianament clar que el professor Terricabras és un excel.lent sofista que m'ha ensenyat molt i molt al llarg de la meva vida.
Per cert, enllaço el seu bloc. Imagino que aquesta entrevista que si es pot consultar com a entrada en el bloc de l'Anna Simó, en el web del professor Terricabras, potser és de pagament, tot i que no ho sé per què ja que no hi tinc subscripció feta, no ho he sabut trobar en el cercador que és de franc.
http://www.terricabras-filosofia.cat/cat/
http://blocs.esquerra.cat/simo/bloc/lectura-recomanada-entrevista-a-josep-maria-terricabras-a-lesquerra-nacional-130.
N'enganxo un fragment que m'ha cridat especialment l'atenció i després n'exposo els motius:
(...) Què en pensa de Bolonya?
És molt complex. Es deia que s’havien d’homogeneïtzar títols i es volia un espai europeu d’estudis superiors. I accentuar alguns aspectes de la participació de l’alumnat. Però s’ha fet fatal, ja fa més de 10 anys del document Bolonya. I des
d’Espanya no han deixat de discutir que si tomba que si gira, un procés administratiu ridícul i cansat. Aquí preval el model centralista napoleònic o prenapoleònic. Jo sóc exalumne de Cambridge i vaig pensar, de seguida, en què farien a Cambridge. I res, perquè ja ho fan molt bé. L’agilitat mental del sistema britànic és espectacular i històrica. Ara, tampoc no ens hi podem comparar ben bé. Perquè si jo dic que a la Universitat només hi poden venir alumnes que tinguin mitjana de 9 o de 10 és clar que gairebé mai no tindré fracàs escolar. Però tampoc comparteix la campanya antiBolonya.
És que dir que una classe magistral és horrorosa em sembla increïble. Hi ha coses molt mal enteses. Una Universitat pública és aquella on s’hi pot accedir sense discriminació, sobretot econòmica. La Universitat és caríssima i els diners han de sortir d’algun lloc, sempre que la procedència sigui honesta. A mi em sorprèn que els estudiants diguin que la Universitat es privatitza perquè no els permetrà treballar i estudiar. Sisplau, això és de segle XIX! En el segle XXI, la gràcia és que l’estudiant no hagi de compatibilitzar treball i estudi. Perquè disposi d’una beca que li permeti dedicar quatre anys de la seva vida, a pensar i formar-se. I a acabar els estudis en un temps raonable. Però no em poden insistir amb treballar i estudiar. És erroni i populista.(...) Sic.
Es veu que al professor Terricabras, al qual admiro, no se li pot insistir amb treballar i estudiar, per què, segons ell, és erroni i populista.
Home, probablement ho és des del punt de vista d'algú que no hagi d'estudiar i alhora mantenir la seva família, o bé des del punt de vista d'aquell que ha de pagar-se els estudis per què a casa no els hi poden costejar (no hauríem d'oblidar que quan se sol.licita una beca, se solen haver d'avançar els diners i no tothom pot fer-ho); o bé per què no, des del punt de vista d'aquell que no entra en els marges per què algú que té uns pares amb uns sous força dignes i un patrimoni respectable que saben com enredar el sistema fan passar el nen/a per davant dels que no tenen ni mitjans ni consell i que es queden fora de les llistes (no hauríem d'oblidar, tanmateix, que hi ha un número determinat de beques).
Imagino, per bé que no ho he volgut contemplar fins ara, que el professor Terricabras no ha dit pas això que ha dit emparat en la proximitat ideològica amb el Conseller Huguet, que serà per sempre més el Conseller Bolonya. Imagino tanmateix, que Bolonya bé ha de trobar cobertura ideològica, ni que sigui, aconseguida amb cops de bastó, entre els que, en principi, li haurien de ser contraris. El que em porta a imaginar, al cap i a la fi, que en el fons, hom no és res més que el que és. Qui s'hagi format a Cambrigde bé haurà arreplegat alguna pàtina classista (tant de bó m'hi hagués format jo a Cambrigde, que quedi clar) si és que en el seu profund hi bategava aquesta essència.
El que em porta a imaginar TINC IMAGINACIÓ, QUÈ HI FAREM?, que el que calen són mecànics/ques de cotxes, perruquers/eres, caixers/eres de supermercat, els superbenpagats i moltsocialmentconsiderats assistents/es a la gent gran i un llarg etcètera que no té gaire res a veure amb l'Universitat, ni pública ni privada.
No sé què ens hem arribat a pensar, en aquesta societat d'avui dia, on tothom pot creure's amb el dret de prosperar a còpia de voluntat pròpia i de recursos compartits. Potser hauríem de tornar les coses allà on eren al segle XIX. Potser aquella era una societat més racional. Ara mateix, però, no recordo ben bé si els no il.lustrats pagaven impostos en aquella època? Ui si, quin, com deia el meu pare "fallo garrafal", els desgraciats han pagat sempre els impostos amb els quals els rics han construït els seus temples...
Bé, en qualsevol cas, sempre tindrè meridianament clar que el professor Terricabras és un excel.lent sofista que m'ha ensenyat molt i molt al llarg de la meva vida.
Per cert, enllaço el seu bloc. Imagino que aquesta entrevista que si es pot consultar com a entrada en el bloc de l'Anna Simó, en el web del professor Terricabras, potser és de pagament, tot i que no ho sé per què ja que no hi tinc subscripció feta, no ho he sabut trobar en el cercador que és de franc.
http://www.terricabras-filosofia.cat/cat/
