dilluns, 13 d’abril del 2009

Creus de Sant Jordi de SALDO

Que diu la premsa que la Generalitat de Catalunya ha concedit la Creu de Sant Jordi a:

(...)" 27 personalitats i 15 entitats que han destacat pels serveis prestats a Catalunya en la defensa de la seva identitat en el pla cívic i cultural." (...) Sic.

La polèmica està servida.
Quin poc nivell cultural i d'abstracció arribem a tenir aquells que no veiem per enlloc la contribució a la defensa de la identitat, en el pla cívic i cultural, de Catalunya de persones com l'escriptora Ana María Matute (nascuda a Barcelona, això si) que, tot i ser una de les escriptores espanyoles que poden haver-me agradat en algun moment de la vida, no fotem!, no ha fet cap contribució a la identitat de Catalunya i si que la ha fet a la identitat d'Espanya, no debades és acadèmica de la llengua espanyola (lletra K).
Hom pot adduir a aquest meu comentari que no té relació que la Sra. sigui acadèmica de la llengua castellana i que, al mateix temps, pugui haver col.laborat a la defensa de la identitat cívicocultural de Catalunya. És cert, podria no tenir res a veure però hi té.
He estat fent cerques per Internet sobre Ana María Matute i, llevat que va néixer a Barcelona de pare català, i que ha guanyat diversos premis literaris (gairebé tots ells en època franquista, amb la qual cosa no vull dir que el seu pensament sigui de dretes, només faig esment de l'època), alguns d'ells a Catalunya en espanyol, la Sra. Matute, no té un currículum que pugui suggerir cap defensa de la nostra identitat, de cap mena.

Què dir del gran Joan Coscubiela (també nascut a Barcelona)!
Personalment, no hi tinc res en contra, tret d'una sortida de tó que va protagonitzar en una mani (ara no recordo ja ben bé en quina. S'ha de disculpar la meva falta de memòria, però és que des que som socialistes, a mani per setmana per demostrar que som demòcrates...) en la qual anava de cap de cartell amb altres personatges "significats" del món de l'espectacle polític del nostre país i va fotre una empenta a la persona que en aquell moment parlava amb la reportera per tal de posar-se ell davant del micro. Va ser una mica lamentable, però va poder ser, perfectament un error, un cop de calor, una baixada de tensió o qualsevol altre imprevist semblant.
Ah! Me n'oblidava, si. També tinc una altra cosa a dir.
Sempre m'ha agradat veure com els comunistes CCOO, tenen una tendència natural a donar suport al qui mana en aquell moment i en aquella oportunitat, en aquest país i en tots, que quedi clar. En Coscubiela, tot i ser secretari general de CCOO a Catalunya, no ha dubtat mai a donar suport al president Zapatero. En la línia d'ICV, si fa no fa. I és que som humans, home, som humans...
La veritat és que si analitzem el govern que hem de patir a Catalunya en aquest moment de la història, que sens dubte, serà qui ens jutjarà a tots plegats, i sense necessitat de gratar gaire, (sense tenir estudis es pot i tot) pot comprovar-se que d'acord amb la tendència clarament apreciable, vés a saber, potser l'any vinent li donen la Creu de Sant Jordi a Loquillo (un artista pro-feixista que va néixer a Barcelona), i potser li concedeixen també i a títol pòstum a l'Emperador August (que no va néixer a Barcelona però que va viure una temporadeta a la Tarraco romana del 25 al 26 aC).
Què, que no? Esperem que s'acabin tots els que van néixer a Barcelona i poden ser sospitosos de ser socialmolones!

PD: Per cert, hi ha alguns enllaços relacionats amb el Sr. Coscubiela que no funcionen avui, començant pel seu bloc: http://www.joancoscubiela.cat/, manteniment, suposo.