dimarts, 11 de març del 2008

Amb les puntes de les orelles blanques de pintura de paret

I és que, tinc la sort de tenir orelles i de tenir pintura de paret. Ni que jo fos un gat, en seguiria tenint d'orelles, ara bé, no tots els gats tenen pintura de paret.
Molta més pintura i molta menys paret. Parets, parets, pintura blanca de parets. Vull tallar-me els cabells, estampar una cadira contra la tele i alliberar l'instint de viure amb l'aire al clatell.
A prendre pel cul tot el que no vull veure i haig de mirar. A prendre pel cul sense exclamació, sols fora...