Església

Un dia d'aquests que tingui temps i ganes, ompliré el formulari i l'entregaré, em faré apòstata; llavors continuaré la meva vida i esperaré pacientment la resolució que em comuniqui que ja no pertanyo a la secta catòlica i, molt probablement, faré una petita festa, ni que sigui d'aigua amb gas...
S'hauria de demanar a la gent si vol o no vol, i no obligar-la a passar per un adreçador que no serveix per a res i que representa un llast difícil, molt difícil que omple de culpa i de porqueria, fins el punt que t'arribes a demanar coses relacionades amb el càstig, el perdó, el mereixement, la redempció i tota aquesta mena de subnormalitats que sols caben en les ments malaltes o en les mínimament educades.
Potser una mica més d'humilitat i de caritat ben enteses, evitarien tant desastre i tanta vergonya.
Ara que, ha de ser de puta mare lluir abillaments que deuen pesar dos o tres quilos en or; tenir tant de poder que els pobres d'esperit s'agenollin al teu pas i poder presumir, no ja de ser el delegat d'un govern en algun lloc de porái, si no de ser el delegat d'un Sant en el món els mortals. La crême de la crême...