En aquest enllaç:
http://www.lavanguardia.es/lv24h/20080311/
53444296954.html
es pot llegir una entrevista que, a aquestes alçades del tema, posa els pèls de punta.
Per quina puta merda de mística, ningú es creu amb dret de dir a algú altre qui ha de ser i com ha de ser?, pregunto.
Quin misteri té que algú vulgui viure d'acord amb allò que sent o que creu?
En aquest altre enllaç:
http://www.avui.cat/article/tec_ciencia/24413/vatica/amplia
/la/llista/pecats/capitals.html
també es pot llegir quina mena de personal pot decidir quan una cosa està bé o està malament, quan s'ha d'emetre un judici i quan s'ha d'estigmatitzar. Ara bé, que la justícia que ells mateixos postulen, i el que és millor, en els seus termes, no els arribi mai a casa seva.
Si no és per això, doncs perquè tanta subnormalitat?:
http://www.fides.org/aree/news/newsdet.php?
idnews=13050&lan=spa
Això si és anormalitat, això..., i no pas que cadascú decideixi amb llibertat i consciència què vol fer de si mateix sense tocar la pera a ningú altre.
Sembla mentida que en ple segle XXI, encara hi hagi qui s'hagi d'excusar per ser com sigui que és, sembla realment una paranòia de la "dimensió desconeguda".
Si en Paco i quatre malalts més aixecassen el cap, ara estarien cofois i podrien treballar per les ràdios i les teles i els periòdics dient pestes i preparant conspiracions contra els judeomassònics i els lobbyes gais i tota la pesca. I pensar que el descobriment de la paranoia com a malaltia mental és relativament recent...
http://www.lavanguardia.es/lv24h/20080311/
53444296954.html
es pot llegir una entrevista que, a aquestes alçades del tema, posa els pèls de punta.
Per quina puta merda de mística, ningú es creu amb dret de dir a algú altre qui ha de ser i com ha de ser?, pregunto.
Quin misteri té que algú vulgui viure d'acord amb allò que sent o que creu?
En aquest altre enllaç:
http://www.avui.cat/article/tec_ciencia/24413/vatica/amplia
/la/llista/pecats/capitals.html
també es pot llegir quina mena de personal pot decidir quan una cosa està bé o està malament, quan s'ha d'emetre un judici i quan s'ha d'estigmatitzar. Ara bé, que la justícia que ells mateixos postulen, i el que és millor, en els seus termes, no els arribi mai a casa seva.
Si no és per això, doncs perquè tanta subnormalitat?:
http://www.fides.org/aree/news/newsdet.php?
idnews=13050&lan=spa
Això si és anormalitat, això..., i no pas que cadascú decideixi amb llibertat i consciència què vol fer de si mateix sense tocar la pera a ningú altre.
Sembla mentida que en ple segle XXI, encara hi hagi qui s'hagi d'excusar per ser com sigui que és, sembla realment una paranòia de la "dimensió desconeguda".
Si en Paco i quatre malalts més aixecassen el cap, ara estarien cofois i podrien treballar per les ràdios i les teles i els periòdics dient pestes i preparant conspiracions contra els judeomassònics i els lobbyes gais i tota la pesca. I pensar que el descobriment de la paranoia com a malaltia mental és relativament recent...
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada