Hac Mor

Acabo de descobrir un autor collonut. Un autor d'aquells que n'hi hauria d'haver més.
En aquest món de gilipolles llepaculs que no són capaços de fer res més que allò que els garantirà les alabances d'uns o altres, he trobat una flama que pot mantenir viva la capacitat de crear, de veure i d'evolucionar.
Fa un poc que m'han ajudat a descobrir Carles Hac Mor, algú que pot (i dic pot perquè la majoria no poden) obrir més els ulls i mirar de veres. Emocionant, molt emocionant. A qui me l'ha revelat, li dec agraïment.
En lletres catalanes, des de Pedrolo que no llegia res d'igual. Tota resta de nens de papà, ben educats, ben menjats i ben situats, vanitats imbècils i tots els altres que no són res d'això, que demostrin que no són imbècils, mentrestant imbècils també.

http://www.xtec.es/~jducros/Carles%20Hac%20Mor.html

La mar de mars

Caixes d'anxoves, suro, l'àvia, aquarel.letes del zoològic. Compte que hi serem quasi sols, al cingle, cap al tard! Clots, mots. I veient-ho tot rabent i roig, el cos, els grinyols de l'aram. Barrejar-ho amb paüra i fàstic als barris baixos! I es tracta que totes les identitats deturin ben bé les altures. Roqueta, didals, clau, vaguistes, marges enllà i en negra nit, avall a fons, a jóc ben forts amb l'enyor! Uf! I et fot fora, lluny de l'assalt de l'obelisc del poetam de sota el llit.

Carles Hac Mor