Quan la llengua és útil

Sembla ser, que és força cert, que quan una llengua mor, mor tota una cultura. La forma d'entendre el món és una i, determinada, en funció de múltiples factors; la llengua sol fer de connector entre multitud d'ells.
Ara farà vuit o nou mesos, que en un fòrum on la intervenció era d'obligat acompliment (perquè puntuava com a nota), havíem d'opinar sobre la pervivència de la nostra llengua i si era bo o no ho era d'aplicar als productes culturals mesures altament proteccionistes.
Uns pocs dels allí opinants (obligadament, repeteixo), vam fer les nostres aportacions en el sentit que si a una llengua com la nostra no se la "blinda" completament, amb la mena de societat que tenim on, segons alguns, mai no s'ha imposat el coneixement del castellà, quedaria reduïda a la categoria d'annecdota en un tres i no res, potser en menys de dues generacions.
La majoria dels opinants, però, gent supersimpàtica, superempàtica i supertot, apuntaven tímidament la opció de la tria personal. Apuntaven també, amb la mateixa timidesa, la idea que a Catalunya s'esmercen massa diners públics per sobre protegir la llengua, que no li cal.
Tanta timidesa però, de seguida es va veure amplificada i es va començar a evitar el tema masivament, procurant de no causar mala impressió al professor, per què recordem que les intervencions puntuaven.
Personalment, dubto molt que algú amb criteri (que per cert s'explica fatal i les seves classes són una tortura) que ha de mirar que la gent tingui eines per interpretar les seves particularitats i que, a més, és un profe de llengua, es fixi en la ideologia de cap dels seus alumnes, més aviat tendirà a valorar si adquireixen prou coneixements en base al que ell creu que els ha pogut aportar, crec.
Clar que, amb tota aquesta fauna i flora que circula pel nostre país i que de tant socialment perfectes són la prefiguració d'una constant manifestació NO A LA GUERRA, sense fons ni contingut, no podem esperar que els que si tenim ideals no ens desesperem de tant en tant.
En fi...
Per mi, tots una colla de ganduls i de lloros que saben xiular i dir coses com GUAPA! HOLA! LORO BONITO!